MAURICIO BERNAL
BARCELONA
Que tal persona col·loca a nivell de benedicció l’aparició d’internet és un fet de sobres sabut, com també és sabut que té tendència a utilitzar la frase «m’ha canviat la vida» –o alguna cosa semblant– quan es refereix a la missatgeria instantània, el correu electrònic o l’univers embafador d’alguna xarxa social. N’hi ha alguns que li donen la raó: l’exercici quotidià d’enviar un missatge, connectar-se a un servei de missatgeria o navegar en un univers de relacions a Facebook, Twitter o Tuenti pot ser menys una peregrina incorporació a les modes cibernètiques i més, diuen, un pas cap a un nou model d’estar. No em vesteixo, no baixo les escales, no camino fins al bar de la cantonada, no comparteixo cervesa amb tal altre. Val més que em posi al Facebook i digui això: «¿Com va?».
«En general, les telecomunicacions canvien la forma en què es relaciona la gent perquè la gent té tendència a ser mandrosa, i quan un pot evitar un esforç l’evita». Parla Juan Faerman, o el sentit comú de Juan Faerman; entre tots dos van escriure un llibre, Faceboom (Alienta), que alerta contra els perills de la famosa xarxa social. «Jo –diu l’escriptor, guionista i publicitari argentí– temo molt que un dia Facebook canibalitzi la potestat de la paraula amic. I em pregunto com anomenarem els amics quan els amics siguin sinònim d’amics de Facebook. Em sembla bastant perjudicial que la gent faci servir aquesta paraula. Al Messenger sí que hi tens els teus amics, és gent que coneixes, i aquí, en canvi, no es diuen amics, es diuen contactes. El més coherent seria anomenar-los amics aquí, i dir contactes al Facebook».

Més informació a:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=701463&idseccio_PK=1012